La Retirada
Aviàn somiat de libertat, de democracia, de progres per totes. Dempuèi 1931 las governaments
republicans s'èran succedits per administrar la pais. Mas en 1936, aprep la victòria del "Frente
Popular" las tropas de la Junta militera menadas pel general Francò comenceron de far parlar las
armas. La guèrra civila d'Espanha anava perdurer tres longes annadas ; tres annadas de cèrcabregas
entre los aliats comunistas, socilalistas e anarquistas del camp republican e una succession de batalhas
sanguinòsas que faguèron de milieirats de victimas.
Fins a la casuda (=tombada) de Barcelona, lo 26 de genier de 1939, jos las botadas de las tropas
nacionalistas de Francò apevadas pels amics faissistas alemands e italians d'aiceste. La desbranda
(=derrota) republicana geta alara sus las rotas de desenas de miliei rats d'òmes, de femnas e de dròlles
que prenon o camin cap a Franca amb una sola idea dins lo cap : fugir la repression franquista e
salvar pelhòfa (=salvar lor vida) ! Laissan darrièr eles tot çò que possedissiàn : ostal, camps, tot lor
deque. Caminan amb lor fardada, caravirats (=englajats, en fr.: hagards), assajant d'escapar als tirs de
l'aviacion nacionalista. En tres setmanas, son qualques eine cent mila refugiats (per mitat de soldats,
per mitat de civils) que passan la frontièira francesa, mai que mai pel còl de Pertús mas atanben per
totes los pòrts pirenencs, per totes las camins de cabra, dins lo freg e la nèu de l'ivèrn. Lo
govemament frances metrà temps a prene la mesura d'aquel exòde; las primièiras setmanas, i aurà
fòrçes mòrts, los qu'èran ambats nhafrats, arrenduts e qu'an pas reçauput los suènhs e la noiridura
necessaris. Las malaüroses que venon de caucar la tèrra de França se dobtan pas de çò que van deure
endurar.
De pargues de refugiats son organizats a la buta-buta, d‘en primièr sus las plajas de Rosselhon
(Sant-Ciprian, Barcares, Argelèrs) puèi dins tot lo sud-oèst (Gúrs, Riucròs, Lo Vernet d'Arièja,
Setfons, Noè, Rivasaltas...). Los pargues del mesprètz. Lèu, darrièr los barbelats, la vida s'organiza :
de bulletins, de jamais son publicats artesanalament, de malhums se tòman estructurar. Las
personalitats exiliadas an pas qu'une idea dins lo cap : tornar al pus ièu conquerre lo po der en
Espanha e restablir la republica. D'aquel temps, lo governament frances tòrna nosar de relacians
normalizadas amb la poder franquiste ; cò que provaca la deseòr (=desgost) dels refugiats
qu'esperavan la sosten de las democracias europèas dins lor lucha. Sabèm çò qu'es endevengut
d'aquela flaquesa de las autoritats francesas qualques meses pus tard ... França s'engatja en guèrra al
mes d'agost de 1939. Bravament de republi cans espanhòls dintrarèn dins la resistencia als costats
dels franceses. Fòrces seràn enrotlats dins las companhias de trabalhadors estrangièrs (GTE)
fornissent una man d'òbra bon mercat dins l'industrie puèi, de mai en mai, dins l'agriculture.
Lo 24 d'agost de 1944 al ser, la "Nueve", la noven companhia de la segonda division del general
Leclèrc serà lo primièr destacament blindat a dintrar dins Paris per la liberacion de la capitale. Era
gaireben entièirament compausada de republicans espan hòls ... Tre la debuta dels afrontaments
en tre republicans e nacionalistas en 1936, los primièrs refugiats passan la fron tièira pirenenca. La
postura del gover nament frances balanceja un moment entre suspicion e generositat. La
populacion, ela, es mai que mai còrferida (=esmoguda) pel sòrt dels refugiats espanhòls. Dins Tarn,
fòra lo cas de la municipalitat de Masamet prigondament reguèrga (ostilla) a-n « aqueles roges
espanhòls », l'acuelh es puslèu caloròs. Totas las grandas vilas tarnesas recebon de refugiats e mai
fòrças comunas pus pichonas. À-z Alban, los dròlles son sulcòp preses en carga pel mèstre d'escòla ;
lo preventòrium del còl de la Bacina auberga(=lòtja) de dròlles malauts; la comuna de Còrdas se
distinga pel grand nombre de personas aculhidas. Los consols, cargats de verificar l'identitat dels
refugiats, contrarotlar lor estat sanitari, destiurar las autorizacions de demòra an a prene en carga lor
acuèlh.
En 1937 e 1938 son mai que mai de mainatges qu'arriban en França, mas al mes de genièr e de
febrièr de 1939 la « retirada » mena dusca a Tarn de centenats de malaúroses, òmes, femnas e dròlles